LA RONDALLA D'EN PAPA ROÍ (III)

El fobiolet meravellós

Després del bon negoci de la mel, en Papa Roí no estava massa segur de que faria el senyor quan s'assabentàs de l'engany i va preparar una nova argúcia amb la seva dona.
- Si per un cas ve el senyor en pla de brega – li va dir en Papa Roí a la seva dona –  jo et donaré una bescollada i tu et faràs la morta. Després en sentir el toc de fobiol, t'aixeques i et poses a pegar bots i a ballar.
Ell li va dir que ho havia entès i seguiren les feines.
En poc temps senten el trot d'un cavall i, com suposaven, era el senyor que arribava amb cara de pocs amics.
En Papa Roí agafa un bastó i li enverga toc al coll de la dona sense fer-li mal, mentre li diu:
- Què no t'he dit que facis allò que té manat?
La dona va caure en terra tan llarga com era i es va fer la morta.
Mentrestant, el senyor va arribar devora d'ells i, oblidant-se del motiu pel qual venia, li va dir a En Papa Roí:
- I ara que has fet animal? Què no veus que l'has morta a la teva doneta.
- Si senyor, i més se'n mereix. L'he morta ben morta perquè hem discutit. I cada vegada que passa això la deix ben morta una bona estona. Però no passeu pena que jo la puc ressuscitar.
- I ara que em dius, desgraciat. Això ja no és possible.
- Si senyor que és ben possible. I ara ho comprovareu. I ho faig per vós que per ella la deixaria morta una bona estona, fins que m'hagués fuit l'enuig.
- I com ho faràs Papa Roí?
- Amb aquest fobiolet! – en Papa Roí es tragué de la butxaca un fobiol i començà a tocar-lo: Ti-ru-ri-ri-li! Ti-ru-ri-lu-li!
Tot d'una que sent el fobiol, la dona pega un bot i es posa a fer ballarugues per davant el senyor. I uns bons bots que pegava.
- Ho heu vist, senyor com està ben viva.
- Si no ho hagués vist no ho creuria, Papa Roí. Ell m'has de vendre aquest fobiolet. Jo a vegades discutesc amb la meva dona i si un dia la mat podré ressuscitar-la, i tot com abans. El vull i el vull. Te'n don mil lliures ara mateix.
- No senyor! I jo que faria! Sense aquest fobiolet seria home mort. La justícia em penjaria d'una soca de figuera.
- He dit que vull el fobiolet i no el me pots negar. Te'n don mil-cinc-centes lliures i el me'n duc.
- Feta està sa barrina.
Feren l'intercanvi i tots ben contents. El senyor se'n tornà amb el fobiolet meravellós i el matrimoni més feliç que mai amb la bossa plena.
El senyor, quan va arribar a la seva casa va reunir els criats i va cridar la seva dona. Els va explicar fil per randa allò que faria perquè no es regirassin.
- Ara mataré la meva dona i comprovareu que amb aquest fobiolet reviurà – va acabar diguent el senyor.

- Res d'això faràs – va respondre la dona.
- Sí, dona meva estimada! Sols serà un copet que no sentiràs i després reviuràs amb el so del fabiolet – insistí el senyor.
Discutiren una estona i mentrestant, els criats en silenci i ben preocupats per veure com acabaria el negoci.
Al final la dona tombà el coll i aceptà la prova.
El senyor va agafar el ferro de la foganya i li va pegar un bon cop a l'ansa del coll. La dona caigué en terra ben morta.
El senyor va treure el fobiolet i el va començar a tocar.
- Ti-ru-ri-ru-rí! Ti-ru-ri-ru-rí! 

Va anar repetint sense que la dona fes cap insinuació.
- Ti-ru-ri-ru-rí! Una vegada i una altra fins que va veure i comprendre que no reviuria. Que era ben morta.
- Ai! Quin desastre que he fet! És ben morta!.
Es va pegar tocs pel cap, es va arrabassar els cabells i pegar crits de dolor.
- Ja la m'ha feta altra vegada aquest dimoni d'en Papa Roí – va acabar diguent.
(La rondalla continuarà)