TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA PARLA HUMANA II

Il·lustració de paleoindios caçant un glyptodon, animal l'extinció del qual suposadament va ser provocada per l'arribada de l'ésser humà a Sud-amèrica. (Heinrich Harder, 1920)

1. La Teoria Bow-Wow: Aquesta teoria suggereix que les primeres paraules van ser onomatopeiques (paraules formades a partir dels sons relacionats amb els objectes o accions als quals es refereixen) com per exemple: gàrgares, piular, murmurar o tic-tac. La teoria Bow-Wow ha estat desacreditada pel fet que moltes paraules “onomatopeiques” són diferents depenent de l'idioma, no es deriven en realitat dels sons originals  i van ser creades recentment.

2. Teoria Ding-Dong: segons aquesta teoria, l'harmonia amb l'entorn natural va donar lloc a la necessitat d'un llenguatge, i els sons i els seus significats estarien connectats a través de la naturalesa de manera immediata. Encara que és cert que hi ha exemples de “simbolisme fonètic” (per exemple, paraules que en anglès comencen per fl- i estan relacionades amb la llum i la velocitat), els estudis duits a terme no han estat capaços de provar una connexió innata entre la fonètica i el significat d'una paraula.

3. Teoria Pooh-Pooh: suggereix que el llenguatge va néixer gràcies a les interjeccions (expressions com “Ai!”, “Oh!”, “Ja!”). Un inconvenient d'aquesta teoria és que es pot argumentar que molts animals emeten aquests sons i uns altres molt semblants i no per això creen paraules ni menys encara un llenguatge. Un altre punt feble de la teoria Pooh-Pooh és l'escassetat d'interjeccions que es dóna en la majoria dels llenguatges moderns.

4. La Teoria Jo-He-Ho: Aquesta és una teoria basada en els grunyits i gemecs que emet l'ésser humà quan està realitzant algun treball físic dur. Encara que aquests sons poden relacionar-se amb part del ritme d'algun llenguatge, la teoria no aconsegueix explicar realment l'origen de la majoria de les paraules.

5. Teoria La-La: Consisteix en la idea que el llenguatge parlat va sorgir del joc, el cant i l'amor. Una objecció a aquesta teoria és que no explica l'origen d'altres paraules amb menor càrrega emocional.

6. Teoria Ta-Ta: planteja que les paraules van sorgir del desig d'imitar gestos emprant la llengua i la boca. Per exemple, la paraula Ta-Ta seria una llengua dient adéu. La dificultat òbvia d'aquesta teoria és que molts gestos no poden ser representats únicament per la boca i la llengua.

Malgrat les seves fallades, la major part d'aquestes teories encara s'ensenyen a dia d'avui com a punt de partida per a la recerca a l'àrea del llenguatge humà parlat.

La realitat és que no se sap com els humans aprenguérem a parlar.