Il·lustració de paleoindios caçant un glyptodon, animal l'extinció del qual suposadament va ser provocada per l'arribada de l'ésser humà a Sud-amèrica. (Heinrich Harder, 1920) |
1. La Teoria
Bow-Wow: Aquesta teoria suggereix que les primeres paraules van ser
onomatopeiques (paraules formades a partir dels sons relacionats amb els objectes
o accions als quals es refereixen) com per exemple: gàrgares, piular, murmurar
o tic-tac. La teoria Bow-Wow ha estat desacreditada pel fet que moltes paraules
“onomatopeiques” són diferents depenent de l'idioma, no es deriven en realitat
dels sons originals i van ser creades
recentment.
2. Teoria
Ding-Dong: segons aquesta teoria, l'harmonia amb l'entorn natural va donar lloc
a la necessitat d'un llenguatge, i els sons i els seus significats estarien
connectats a través de la naturalesa de manera immediata. Encara que és cert
que hi ha exemples de “simbolisme fonètic” (per exemple, paraules que en anglès
comencen per fl- i estan relacionades amb la llum i la velocitat), els estudis
duits a terme no han estat capaços de provar una connexió innata entre la
fonètica i el significat d'una paraula.
3. Teoria
Pooh-Pooh: suggereix que el llenguatge va néixer gràcies a les interjeccions
(expressions com “Ai!”, “Oh!”, “Ja!”). Un inconvenient d'aquesta teoria és que
es pot argumentar que molts animals emeten aquests sons i uns altres molt
semblants i no per això creen paraules ni menys encara un llenguatge. Un altre
punt feble de la teoria Pooh-Pooh és l'escassetat d'interjeccions que es dóna
en la majoria dels llenguatges moderns.
4. La Teoria
Jo-He-Ho: Aquesta és una teoria basada en els grunyits i gemecs que emet
l'ésser humà quan està realitzant algun treball físic dur. Encara que aquests
sons poden relacionar-se amb part del ritme d'algun llenguatge, la teoria no
aconsegueix explicar realment l'origen de la majoria de les paraules.
5. Teoria La-La:
Consisteix en la idea que el llenguatge parlat va sorgir del joc, el cant i
l'amor. Una objecció a aquesta teoria és que no explica l'origen d'altres
paraules amb menor càrrega emocional.
6. Teoria Ta-Ta:
planteja que les paraules van sorgir del desig d'imitar gestos emprant la
llengua i la boca. Per exemple, la paraula Ta-Ta seria una llengua dient adéu.
La dificultat òbvia d'aquesta teoria és que molts gestos no poden ser
representats únicament per la boca i la llengua.
Malgrat les seves
fallades, la major part d'aquestes teories encara s'ensenyen a dia d'avui com a
punt de partida per a la recerca a l'àrea del llenguatge humà parlat.
La realitat és
que no se sap com els humans aprenguérem a parlar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada