13.3.17

ALEXANDRE ONSALO ORFILA

(Barcelona, 1922 – Palma, 20 de març de 2007)


Matemàtic i professor. Llicenciat en ciències exactes, guanyà per oposició una càtedra de matemàtiques d'institut i fou destinat a l’Institut Ramon Llull (1954).

Quan vaig esser alumne de l’institut Ramon Llull, primer el vaig conèixer com a cap d’estudi quan era director don Pep Font. Anys més tard el vaig tenir com a professor de matemàtiques. He de dir que ensenyava molt bé i és amb l’únic professor que les he entès. Gràcies a ell vaig acabar amb èxit el batxillerat superior i vaig aprovar la revàlida superior.

Gaudia del respecte i de l’admiració dels seus companys de docència i dels seus alumnes, sobretot els de batxillerat, que el consideraven  un model emblemàtic de professor competent i amb capacitat d’explicar les matemàtiques de manera entenedora.

Durant tres anys fou director del centre (1959-1962).  

El 1962 es presentà a les oposicions a càtedra de matemàtica financera d’escola de comerç, que guanyà i fou destinat a l’Escola de Palma.

Renuncià a la càtedra d’institut, prengué  possessió de la nova càtedra i fou nomenat professor especial de matemàtiques de l’Institut Ramon Llull.

En fundar-se l’any  1978 la Universitat de les Illes Balears (UIB), aquesta va absorbir  l’antiga Escola de Comerç i la transformà en l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials, fet que va convertir les càtedres anteriors en càtedres d’escola universitària, equivalents a les de professor titular d’Universitat.

Quan Nadal Batle guanyà les eleccions a rector de la UIB el nomenà secretari general de la Universitat, càrrec que ocupà entre  1982 i 1987,  fins a la jubilació.

El 1987 rebé la medalla d’or de la UIB. El 2007 fou distingit amb el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears.

Morí a Palma als 85 anys.