Professor, jurista i filòsof. Es llicencia en Filosofia i Lletres, branca de filosofia, i en Dret a la Universitat de Barcelona (1932) i es diploma en Psicologia a l’Escola Superior de Psicologia, de la Universitat de Madrid (1934).
Imparteix classes a l’Institut Ramon Llull, de
Palma, entre 1935 i 1983. El 1936 signa el document Resposta dels Mallorquins
al Missatge dels Catalans. El 1942 guanya per oposició la càtedra de filosofia
de l’Institut Ramon Llull, del qual és director (1955-59). És cap d’estudis i
professor (1952-58) dels cursos de filosofia i de dret de la Universitat de
Barcelona ubicada a l’Estudi General Lul·lià de Palma.
És vicepresident i delegat per a les Balears
de la Fundació Dragan, magister de la Maioricensis Schola Lullística, soci
d’honor de la Societat Arqueològica Lul·liana i vicerector i rector de l’Estudi
General Lul·lià de Mallorca. Com a vocal del Consell Rector de l’Estudi General
Lul·lià propicia la creació de la càtedra Ramon Llull (1959) que s’estableix
amb col·laboració amb la Universitat de Barcelona.
Publica diversos escrits dedicats al
lul·lisme, que el 2002 l’Estudi General Lul·lià aplega en un volum titulat
“Escritos filosóficos”, que es publica amb transcripció, introducció i notes de
Sebastià Trias Mercant. Vinculat a Esporles per ascendència familiar i
residència, l’IES d’Esporles duu el seu nom.
Adquirí notorietat i anomenada com a professor
de les assignatures de dret dels estudiants de Mallorca que s’examinaven com a
alumnes lliures a la Facultat de Dret de la Universitat de Saragossa.
Vaig ser alumne seu a l’Institut Ramon Llull
on impartia la matèria de Filosofia i també a la Universitat on impartia la
mateixa assignatura. A l’Institut ho va fer venir bé per explicar-nos una
classe sobre Avicena de la qual ja n’he parlat a un altre escrit:
Per a ell la filosofia més que un conjunt de
coneixements era la capacitat d’una persona de fer-se preguntes sobre el món
real que l’envolta. Amb les seves classes tractà d’infondre’ns ànsies de
demanar-nos moltes coses. Les seves van ser unes de les classes millors que ens
varen donar a l’Institut. Sovint ens plantejava preguntes sense donar-nos-en la
resposta. Pensin, reflexionin, en parlin, ho discuteixin, donin voltes a les
qüestions i tractin de resoldre-les. Les preguntes són més importants que les
respostes, els interrogants són més útils que les definicions, la inquietud per
saber és més determinant que el saber. També ens explicà el pensament de Plató,
Aristòtil, Sant Bonaventura, Sant Tomàs, Hobbes, Spinoza, Russeau, Engels,
Marx, Sartre... A les explicacions, s’agradava d’afegir-hi sempre una pregunta,
un interrogant. Els filòsofs li interessen més que la filosofia i vol que tots
els seus alumnes siguin una mica filòsofs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada