En canvi el curs 1958/59 va esser molt diferent, amb coses bones i coses dolentes.
Sigui
perquè m’enyoraven o per causa que desconec, el meu pare va decidir que
quedaria amb ells a Sant Jordi i estudiaria per lliure, cosa que aleshores
feien molts estudiants.
Això
representava perdre el contacte amb els companys de l’Institut i amb els del
barri, aspecte que em sabia greu.
Quant
als resultats del canvi ara veig que, encara que no vaig superar el curs, fou
positiu pel meu creixement com a persona: fou profitós i diferent.
Per
una banda vaig experimentar allò que avui s’anomena “any sabàtic”.
Això,
quan un té entre els dotze i els tretze anys, és un veritable luxe. Cap problema
dels típics de la pubertat.
J. J. Rousseau |
Actualment, pels meus estudis posteriors, sé que era com experimentar en viu les teories de l’educació natural de Jean J.
Rousseau: aprendre en llibertat de la naturalesa.
Allò
que es diu aprendre dels llibres, poc. Encara que he de dir que, sense saber
com ni perquè, vaig entendre que unes paraules tenen l’accent sobre una
síl·laba o altres sobre una altra. Fou un altre descobriment natural.
A
partir d’això vaig millorar la meva ortografia normativa.
Al
marge del no-estudi, vaig llegir bastant i, sobretot, vaig recórrer tots els matisos
de verd dels diferents indrets del l’entorn del poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada