EL MANESCAL DE SANT JORDI

Un dia va venir a ca nostra don Pep, el rector del poble, acompanyat d’un jove alt i ben arreglat i el va presentar als meus pares com el nou manescal de Sant Jordi. En el poblet no hi ha via pensió i havien pensat si podia quedar-se un temps a viure a ca nostra pagant una quantitat pactada. Mai havíem tengut rellogats i els meus pares s’ho hagueren de pensar uns dies però al final arribaren a un acord i Josep Lluís va portar la maleta i el maletí de cures. Va ocupar una habitació buida de la casa, que era bastant gran.

Aviat férem amistat i vaig saber que era de Requena, un poble de València de parla castellana que té fama de bons vins.

Es passava moltes hores a casa perquè, sobretot al principi, no tenia feina i els seus pares l’havien d’ajudar a pagar el lloguer i demés despeses que tenia. Quan va veure que jo estudiava sol em va ajudar en matemàtiques i així vaig aprendre a resoldre les arrels quadrades.

Quan va entendre que si no es movia no tendria clientela... fet que va succeir, sobretot, després que algú del poble li va dir que els sanjordiers només acudien al manescal quan el bestiar era a punt de morir i ja s'havien provat tots els remeis i fins i tot acudit al remeier, va comanar uns fulls de propaganda on es presentava i oferia una iguala als ramaders i hortolans. 

I aquí ve la part més substanciosa del cas perquè em va llogar com a repartidor. Així és com jo en bicicleta 

feia el recorregut pels camins de la contrada i en arribar a un hort o una vaqueria oferia el full explicatiu que anava acompanyat d’un altra, on s'oferia un producte de pinso del qual el manescal seria el proveïdor a Sant Jordi. Aquest afegit va sorgir gràcies a un amic seu que treballava a una fàbrica de pinsos de Palma.

Podríem dir que aquesta fou la meva primera feina remunerada.

Però l’aventura no acaba aquí perquè quan el començaren a demanar per anar a un hort a curar un animal, jo l’acompanyava perquè ell no sabia les tresques per anar per aquells camins que s’entrecreuaven i on fàcilment et podies perdre. Això em facilitava un sou afegit per visita i a més tenia l’ocasió d’aprendre coses sobre animals. Encara record el cas d’una egua que no aconseguia parir o el d’una truja malalta a punt de morir.

Tenc uns bons records de Josp Lluís el manescal de Sant Jordi.