Encara que no assistia a les classes, sovint baixava
a veure el meu pare i veia que feien a l’escola de nins. Dic escola i no classe
perquè era una escola unitària de nins amb més de seixanta alumnes. Era una aula enorme amb varis enormes
finestral mirant al nord i una saleta per guardar material. Estava en els
baixos de l’edifici escolar.
Eren nins de 6 fins a 14 anys dividits en tres
graus: preparatori, mitjà i superior. La majoria no superaven els dotze
anys perquè a aquesta edat solien deixar l’escola. Els majors de 12 anys feien
la iniciació professional. Al finalitzar obtenien el certificat d’estudis
primaris.
Els més petits llegien la cartilla «Rayas» que tenia diferents
nivells de dificultat, el libre «El Parvulito» i iniciaven l’escriptura i la numeració amb quaderns adaptats, a més
de les tasques que mon pare els encomanava.
Ell més grans tenien una enciclopèdia «Álvarez» adaptada als tres graus i a la iniciació professional.
Per aquells que acabaven la tasca del llibre o
de la pissarra, mon pare tenia unes caixetes plenes d’activitats d’ampliació,
amb comptes, problemes i altres activitats graduades segons el color de la fitxa. Cada
una tenia una proposta de la tasca a realitzar. Una vegada feta podien comprovar la solució a la part de
darrera.
Mentre els petits feien la feina d’escriptura
o numeració, el meu pare estava amb els majors explicant la matèria i la feina
a realitzar. Després anava canviant de grup.
Els petits llegien diàriament amb el mestre.
Com anècdota record que aquell curs va arribar
la Coca Cola a l’escola. El repartidor passava
i deixava un caixó de 24 botelles que es posaven dins una gelera que
havia aportat l’empresa. A mi m’agradava prendre aquesta beguda i a vegades davallava
a l’escola per això.
Aleshores jo tenia dotze anys i així vaig fer
alguns nous amics però ara mateix no en podria assenyalar cap. Les amistats
principals les vaig fer fora de l’escola
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada