LES BRODADORES

En el meu anar i venir per dins Sant Jordi, sempre en bicicleta, feia una volta cap a la farinera i al final baixava pel carrer de Can Conet cap al de Sant Jordi per pujar fina la plaça del Bisbe Planas. Aquest circuit era quasi obligat, a més de les que feia pels voltants del poble.

Precisament en el carrer de Can Conet solia fer dures parades, especialment durant l’època de bon temps i sobretot a l’estiu. 

La primera era a una indústria d’espècies on feien pebre vermell. En el pati exterior un grapat de dones joves i menys joves feien el jornal. En què consistia la feina? El pebres vermells ben secs després d’haver estat penjats a les façanes de les cases, estaven dins un covo envoltats de les cadires on seien les dones. Aquestes anaven agafant pebre rere pebre i l’escapollaven  i retiraven les llavors. La part bona la recollien en unes paneretes que quan estaven plenes eren el seu guany. L’entregaven a l’amo del taller que l’apuntava en el seu bloc i seguien la feina. Mentre feien la feina contaven coverbos, acudits i tot allò que els havia passat i es podia contar. Aquí apareixia jo com a novetat i estàvem una estona  conversant. Sobretot rèiem demanaven i reien molt.

En el mateix carrer més avall, hi havia un taller de cosidores i brodadores. Una dona major que vivia en el pis de dalt, ensenyava a un grapar de jovenetes a cosir i a brodar. Pens que ho feien per tenir preparada la seva dot de casament. De fet n’hi havia dues de casadores i entre les joves una que encara anava a l’escola però era veïnada i aprofitava el temps. Amb ella em feien broma de nuviances però ni jo ni ells anàvem de res. Nomia Bel (a “Cabra”).

Brodaven llençols, coixineres, (es)tovalles, tovallons i altres ornaments de roba per a la futura llar.  

Després de passar una estona amb elles, me’n seguia la volta. En el carrer de Sant Jordi de tornada s’hi trobava el taller mecànic dels Garau, el pare i els tres fills: Joan, Andreu i Miquel.

Algunes vegades també m’aturava en el taller i sabeu allò que més en cridava l’atenció:  idò com es netejaven la grassa de les mans amb una pols de perborat sòdic.

En el revolt que va cap a la sortida del poble que té el mateix nom hi havia una botiga amb una granja on a l’estiu anàvem a prendre gelat. Tenien una filla de la meva edat molt eixerida i espavilada i a la qual vaig acompanyar alguna vegada a repartir barres de gel amb una carretó estirat per una bicicleta. M’agradava  la “rosseta” de la granja però ben aviat em va donar carabasses.  Fou el meu primer fracàs amorós.