FEINES DE LA LLAR DE LA CASA PAGESA:
FER LA
BUGADA
Abans de l'aparició de rentadores, la roba es
rentava al rec, a la bassa o al safareig.
A fi de sotmetre la roba blanca a una neteja i
desinfecció completes, de tant en tant, a criteri de la mestressa, es feia la
bugada.
El cossi o recipient per fer la bugada
s’anomenava bugader i podia ser de terrissa, de fusta o de metall. Fins i tot
es podia aprofitar una pica de pedra. Aquest recipient tenia una obertura
lateral, prop del fons, per on s'escorria l'aigua del seu interior.
Dintre el cossi s'hi col·locava la roba i al
damunt, entre dos draps ben nets, s'hi posava un sostre de cendra de la que
s'arreplegava al foc a terra. Prèviament la cendra s'havia tamisat per tal de
separar-ne tot rastre de carbó o altres impureses.
Fer la bugada consistia en anar tirant al
cossi, preparat com s'ha dit anteriorment, aigua escalfada en una caldera que
al passar a través de la cendra es convertia en lleixiu. Quan la roba del cossi
estava ben amarada, el líquid que sortia per l'obertura del fons era recollit
en un recipient i retornat a la caldera per continuar el procés esmentat.
L'operació es realitzava sense parar durant
unes hores, fins que la mestressa considerava que ja n'hi havia prou. La roba
bugadejada era posteriorment esbandida amb aigua clara. La pràctica de la
bugada proporcionava a la roba blanca una agradable flaire de net, a més de
blanquejar-la i desinfectar-la.
El sabó per rentar la roba era de fabricació
casolana, elaborat mitjançant el tractament amb sosa dels greixos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada