“A Magdalena de Son Eixut, in memoriam”
Devora l’escola de Sant Jordi, just creuant el jardinet que
tenia darrera, es trobava Son Eixut, una casa de camp aferrada al poble amb
doble entrada. Per la part de baix donava a una clastra amb una gran morera que
donava ombra a l’estiu i aturava el vent de llevant a l’hivern. Per la part de darrera era una casa més
pareguda a les del poble (actualment està molt transformada i és un restaurant
molt conegut del poblet en el qual madò Catalina de Son Eixut ha estat cuinera important, però la casa de
baix es conserva, reformada, igual que en aquells temps però actualment ben envoltada
de cases noves).
El camí a la casa de camp pujava per
l’esquerre i entre les cases i el
camí de baix quedava un bon tros de terra conrada amb horta i cereals. A la dreta, just a baix del
terreny que donava a l’escola, hi havia
unes tanques sense conrar amb un gros garrover que tenia una branca
gruixuda horitzontal.
A la casa de Son Eixut aleshores hi vivia un
matrimoni amb dues filles; i amb tots ells també hi
habitava la padrina per part de la mare que era la vertadera propietària de la casa.
El marit, envoltat de quatre dones, tenia poc a dir, era poc xerrador i no parava molt per la casa. De bon matí partia
amb el carro cap finca que tenien a la vall i els dies feiners sols el
véiem els vespres quan fèiem vetlada junts, a l’estiu.
 |
| Magdalena |
L'esposa nomia Catalina i la mare d’aquesta
era madò Juliana. Les dues filles eren na Maria, que aleshores estava a punt de casar i na Magdalena, que tenia més
o manco la meva edat.
Sovint he
reflexionat com devia esser que una família pagesa era tan oberta en actitud
i fets. En això no es diferenciaven dels meus pares.
Ben aviat vaig
connectar molt bé amb aquelles veïnades. Tan és així que sovint era a ca
seva, tant de dia com de vespre, sobretot quan fugia el fred i fèiem la vetlada junts.
Tenc molts bons records d’aquells moments!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada