 |
| “A Magdalena de Son Eixut, in memoriam” |
A Sant Jordi vaig despertar a noves
sensacions. Fins aleshores jugava amb amics a guerra o a cowboys. Però, de sobte,
tot va anar canviant. A l’escola, els nins i les nines anàvem separats i en el
carrer no jugàvem plegats. Per això fou una novetat que en lloc d’amics, pocs,
a Sant Jordi fes amigues.
Algunes nines de l’escola, les majors, tenien
més o manco, la meva edat. Les nines, a l’escola, no passaven d’una quinzena perquè la majoria
anaven a ca les monges. I d’aquestes, tres o quatre eren de la meva edat. Parlava
amb elles des de la finestra de ca nostra quan elles, durant el descans entre
classes, envoltaven la font del jardí. Eren converses curtes però això feia
que després en el passeig pogués parlar amb elles. La majoria ja tenien ullat
un al·lot, però eren joves per festejar. Una d’elles m’agradava més que les demés.
Però ella
no em feia cas i ben aviat em va fer desistir. Un primer intent fallit.
Amb la que si que ens enteníem força era amb
la veïnada Magdalena. Era divertida i simpàtica. Ens férem bons amics amb la complaença
dels pares i la padrina. Tan és així que ella pujada a la branca del garrover i
jo assegut sobre una roca, parlàvem d’històries reals o imaginàries, sovint.
Ella estava a l’edat del romanticisme jovenívol per les lectures de novel·letes amoroses i jo li seguia la corrent amb prudència perquè en realitat no m’agradava per
parella. Teníem tretze anys i ni el cap ni el cor els tenia centrats en ella.
A ca seva els agradava veure com ballàvem
plegats... valsos, fox-trot i qualsevol música que sonàs per la ràdio. Encara no
havien arribat ni el rock & roll ni el twist, que segurament ens haguessin
agradat més. Una estoneta de ball de saló no feia mal a ningú i jo per fer cas
col·laborava. Eren quatre contra jo i no em podia negar. Allò que no record és
si ja sabia ballar un poc o elles m’ensenyaren. Segurament fou aquesta darrera
cosa. Aprendre mai estar de més.
En aquella casa de Son Eixut vaig passar-hi moltes hores
que encara record amb complaença.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada