En aquell temps madò Juliana exercia de
madona de Son Eixut. Era una padrina bastant major però seguia donant ordres a
la seva filla Catalina i per suposat al genre i nétes.
Jo i la meva família li vàrem caure bé i ens
convidaven sovint a passar la vetlada en la seva companyia, sobretot a l’estiu,
quan podíem estar a la fresca.
A les vetlades parlàvem de diversos temes d’actualitat
però també algú cantava una cançó o contava el darrer acudit. Adesiara jugàvem
a endevinalles o embarbussaments i quan ens cansàvem la padrina ens contava les
seves històries que solien tractar d’encanteris i bruixes. Ella ho contava com
si fossin fets reals passat en temps seus però ara veig que eren rondalles o
contarelles populars.
Record que fou la primera vegada que vaig
escoltar la història dels joves del poble que feren messions a veure quin era l’atrevit
que anava a clavar un clau a la porta del cementiri (aleshores a Sant Jordi
encara existia el cementeri del can Cota). El més agosarat va oferir-se i cametes amigues
cap al cementeri. En veure que no tornava els seus amics anaren a cercar-lo i
el trobaren mort aferrat en el clau que havia clavat juntament amb la seva capa
a la porta d’entrada del lloc sagrat. Suposaren que quan arrancar a córrer es
va trobar agafat i que va morir de pànic.
També contava molts d’encanteris i històries de mal-bocins, sobre els que tenia una classificació: per
enamorar, per fer enyorar, per fer oblidar, per fer penar, per fer avorrir, per
fer perdre l’enteniment i per matar.
(continuarà)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada