LA LLEBRETONA

Quan madò Juliana  era petita havia sentit contar moltes històries de bandolers, de mal-bocins i d’encanteris que encara recordava molt bé, com el que li va passar a un tal Joan Gol·let de Petra que estava llogat a una possessió del Prat de Sant Jordi.

Fins i tot recordava la glosa que li feren després dels fets:

Estimat meu, dues eines

són males de manejar.

¿Dues en vols festejar,

i amb una te veus amb feines?

Efectivament en festejava dues d’al·lotes santjordieres . Una d’elles, sempre que sabia que havia anat a rondar l’altra, com no ho havia de saber si era bruixa, li tirava en cara i s’enfadava molt amb ell. 

Tothom, manco el bergant, sabia que tenia fama de bruixa. 

Amb aquestes estava que a causa d’això ell va observar que quan anava a veure l’altra al·lota, devers mitjan camí, li sortia una llebretona que li aturava el pas i fugia a corrensos.

En Joan ho va contar a un amic i aquest li digué:

-  Alerta a l’altra al·lota que tens perquè te fama de bruixa!

En Gol·let no s'asustà i manllevà una escopeta, la va carregar de pólvora, atac i perdigons beneïts i cap a veure l’altra al·lota. Ell no s’espantava per tant poca cosa.

Quan passà pel Pinar de Sant Sant Joan, zas! Li compareix al mig del camí la llebretona.

En Gol·let carrega el martell, apunta l’arma i quan anava a pegar tirada en el gatet, la llebre alça la veu i diu:

-          No tiris, Joan, que sóc jo!

En Joan romangué amb els cabells drets i s’entemé que que les cames li feien figa però va arrancar a córrer cap a la possessió.

Va recollir els quatre trastets que tebis i sense cobrar els jornals que li pertocaven fugí més que de pressa cap al Puig de Bonany de Petra on vivien els seus pares, fent-se trons de les dues pitxorines de santjordieres. 

Aquesta no és la única contarella que vaig sentir de Madò Juliana. Era una dona que sabia de tot però de bruixes, bruixots i fullets era una mestra.