Quan vivíem a Sant Jordi una jove que vivia a la
costa que du per nom carrer de Sant Jordi, un poc més avall que ca ses monges,
va quedar embarassada del seu estimat, mecànic de sa Casablanca. Tothom contava
que havia estat dins un molí sobre un munt de palla. No sé com sabien
els detalls que ni sigui perquè un dos ho hagués contat. Pel poble, més que una
tragèdia, fou com una festa i tot es va solucionar amb unes noces fetes a
corre-cuita, abans que neixés la criatura de mare fadrina.
Però aquest record me n’ha duït un altre que
no va acabar tan bé i que el me va contar l’amic BVA que, dissortadament, ens
va deixar va molt temps. Ell era de Lloseta i en aquest poble del Raiguer varen
succeir els fets que em va explicar amb tants detalls que fa pensar que tota la història és
verídica.
“L’amo en Miquel de S’hort de Can Sec ben
preocupat va anar a ca Don Llorenç, metge del poble, a demanar-li consell.
Resultava que una de les seves filles anava desfeta encalçant un jove que era
fill de l’amo de Ca En Pere Antoni. Però el problema era que tres mesos abans,
en Tòfol i na Margalida, que així nomien els enamorats, havien anat al comellar dels Ases i algú els va veure
mig nuus i fent-se moixonies. Tot d’una ho va contar als més propers i tot va
esser un xiu-xiu que va alterar i enterbolir la tranquil·litat del poble. El
problema per l'amo en Miquel era que en Tòfol era un bergant de denou anys, el més pinxo de la
contrada i que havia trastornat a totes les jovenetes de la vila i de fora
vila. Els diumenges, quan baixava al poble per anar a missa i el capvespre per
passejar pel carrer Major, ho feia amb el cabriol estirat per un cavall negre
de raça. Anava més estirat que un fus i pentinat amb clenxa. Per això li deien «es guapo».
Na Margalida, que així nomia la filla de l’amo
en Miquel, conta que aquell dia anava un poc atabuixada i que el bergant
l’havia enganada i duta a escoltar es sermó. La qüestió és que tres mesos
després ja li havia crescut el ventre. Per a tota la família de s’Hort de Can
Sec allò era una vergonya i, per això, a l’amo en Miquel, la primera cosa que li
va venir al cap fou anar a aconsellar-se amb el seu amic metge...
[Continuarà]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada