[Me la va contar BVA,
desaparegut ja fa anys, i per la seva exquisidesa la vull recordar]
A la serra hi ha un lloc, vora el torrent de
Mortitx, a una hora i mitja de camí a peu del monestir de Lluc, anomenat Mossa.
La possessió que s'aixeca a dalt d'un coster és una llar de somni, un paradís
de muntanya.
Ara ens hem de situar a l'època quan el jove de 20 anys, Arxiduc Lluís Salvador, va arribar per primera vegada a Mallorca (1867) utilitzant el nom de comte de Neudorf per mantenir l'anonimat. Aleshores encara no havia après a parlar la nostra llengua i parlava el francès. Diuen que va quedar tan enamorat de la nostra serra, del paisatge, de les terres, dels pobles i de la gent que recorria sense aturar amb el seu seguici tot aquell vast territori.
En la nostra contarella a Mossa, segons conta la tradició, hi va viure la que fou l'al·lota més garrida de totes les valls d'Escorca: na Colometa, que als setze anys, espigada i rosada, fou una flor fora de temps...
Quan aquesta donzella, flor de meravella, anava amb la gerra a la cintura pel camí de la font a cercar l'aigua que brollava de la roca, pastors, carboners i caçadors creuaven l'olivar per a topar-se amb ella i conten que la poncella d'uns blaus, avergonyida es recollia en la transparència del seu rebosillo.
Un dia que va anar a missa a Lluc, un important home foraster, que anava acompanyat de criats pels indrets de la Serra per descobrir els llocs inèdits de l'illa, es va trobar amb l'àngel enmig de la plaça dels pelegrins i va demanar al Prior del monestir qui i d'on era aquella donzella. EL Prior li va contestar que era una filla de l'amo de Mossa, possessió del terme i va quedar un poc preocupat per l'interès que havia despertat l'al·lota en el noble cavaller.
- Convidau-la a acostar-se – suggerí el comte de Neudorf.
El Prior que bé coneixia el candor i la tendresa de la joveneta, la va cridar:
- Coloma.... Colometa!
La jove es va girar al frare i abans de dir res, es va apropar i li va besar la mà.
- Aquest senyor vol anar a Mossa...! Què saps si allà hi ha qualcú que el pugui acompanyar a la font del Sementer?
- Ai!... No ho sé! – va dir na Colometa – Em sembla que hi haurà mon pare.
En aquest moment el comte es va afegir a la conversa:
- Votre père? Pour moi, il est chose très important d'aller a Mossa.
L'al·lota mig entenent les paraules elogioses del lloc on ella vivia i que estimava, es va sufocar.
Tota la gent que hi havia a la plaça estava pendent de la comitiva. L'amo de cals Reis que manava la disposició de les cavalleries i que des del Gorg Blau acompanyava el seguici, adreçant-se al missatge d'Almallutx, li digué:
- Tu que no vares esser pastor de Mossa?
El Prior es va adonar de la curtesa dels homes, ofegà la pregunta, exclamant:
- Coloma! En bernat de Turitxant menarà la teva somera i tu pots anar amb el comte en el carro envelat....
A l'al·lota li pujaren els colors rosats de les galtes però després de pensar-s'ho va acceptar la proposta del Prior. Primer va pujar ella i es va asseure i darrere d'ella va pujar el noble. Des de dalt del carro va saludar als frares i amb veu protocol·lària digué:
Avant Messieurs... avant!
Ara ens hem de situar a l'època quan el jove de 20 anys, Arxiduc Lluís Salvador, va arribar per primera vegada a Mallorca (1867) utilitzant el nom de comte de Neudorf per mantenir l'anonimat. Aleshores encara no havia après a parlar la nostra llengua i parlava el francès. Diuen que va quedar tan enamorat de la nostra serra, del paisatge, de les terres, dels pobles i de la gent que recorria sense aturar amb el seu seguici tot aquell vast territori.
En la nostra contarella a Mossa, segons conta la tradició, hi va viure la que fou l'al·lota més garrida de totes les valls d'Escorca: na Colometa, que als setze anys, espigada i rosada, fou una flor fora de temps...
Quan aquesta donzella, flor de meravella, anava amb la gerra a la cintura pel camí de la font a cercar l'aigua que brollava de la roca, pastors, carboners i caçadors creuaven l'olivar per a topar-se amb ella i conten que la poncella d'uns blaus, avergonyida es recollia en la transparència del seu rebosillo.
Un dia que va anar a missa a Lluc, un important home foraster, que anava acompanyat de criats pels indrets de la Serra per descobrir els llocs inèdits de l'illa, es va trobar amb l'àngel enmig de la plaça dels pelegrins i va demanar al Prior del monestir qui i d'on era aquella donzella. EL Prior li va contestar que era una filla de l'amo de Mossa, possessió del terme i va quedar un poc preocupat per l'interès que havia despertat l'al·lota en el noble cavaller.
- Convidau-la a acostar-se – suggerí el comte de Neudorf.
El Prior que bé coneixia el candor i la tendresa de la joveneta, la va cridar:
- Coloma.... Colometa!
La jove es va girar al frare i abans de dir res, es va apropar i li va besar la mà.
- Aquest senyor vol anar a Mossa...! Què saps si allà hi ha qualcú que el pugui acompanyar a la font del Sementer?
- Ai!... No ho sé! – va dir na Colometa – Em sembla que hi haurà mon pare.
En aquest moment el comte es va afegir a la conversa:
- Votre père? Pour moi, il est chose très important d'aller a Mossa.
L'al·lota mig entenent les paraules elogioses del lloc on ella vivia i que estimava, es va sufocar.
Tota la gent que hi havia a la plaça estava pendent de la comitiva. L'amo de cals Reis que manava la disposició de les cavalleries i que des del Gorg Blau acompanyava el seguici, adreçant-se al missatge d'Almallutx, li digué:
- Tu que no vares esser pastor de Mossa?
El Prior es va adonar de la curtesa dels homes, ofegà la pregunta, exclamant:
- Coloma! En bernat de Turitxant menarà la teva somera i tu pots anar amb el comte en el carro envelat....
A l'al·lota li pujaren els colors rosats de les galtes però després de pensar-s'ho va acceptar la proposta del Prior. Primer va pujar ella i es va asseure i darrere d'ella va pujar el noble. Des de dalt del carro va saludar als frares i amb veu protocol·lària digué:
Avant Messieurs... avant!
[Continuarà]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada