L'ALCAVOTA DE LLUBÍ (II)

[Madò Llucià contava sovint la història de Joana Maria Perelló "Sa Llubinera" a la colla de dones que anaven a collir oliva a les finques de la Serra de Tramuntana... A "Sa LLubinera" i dues filles seves les havien tancat a presó per mala conducta...]
- Eren llépoles i dolentes! – va exclamar madò Poma, i afegí – Na Joana Maria era tan dolenta que, fins i tot, va enganar a dues joves veïnades i les va induir a deixar-se conèixer per uns senyors que les tenien ullades. I, quant a les filles, he d'afegir que les dues estaven casades i posaven banyes als marits. Na Francisca Maria estava casada amb un mariner que anava embarcat amb el vaixell "El Gabriel" i na Joana Maria amb en Sebastià Payeres que estava fent el servei militar a un regiment de Barcelona.
- I l'homo de na Joana Maria que nomia, madò Poma?
- Què tens por d'esser parenta seva, nineta? O és quevols escriure tota la crònica sencera al setmanari de Llubí? – va ironitzar madò Poma – L'home era eivissenc, anava embarcat i nomia Antoni Riera...
- Feren el judici a les tres dones – continuà madò Llucia – i les condemnaren. A l'alcavota, que estava casada amb un tal Miquel Llobera, que vivia a Maó, separat de la dona per raons polítiques, la desterraren a Menorca per a sempre. El marit va dir que no la volia veure prop de ca seva perquè era una dona de mala vida. Els capellans de Maó li donaren la raó i l'alcavota va esser oblidada a servir en una casa decent amb la condició que el seu homo li passaria un sou d'un velló de plata diàriament perquè pogués viure amb honestedat i fent una feina honrada.
- Pobra gent!... Sí que varen esser desgraciades! I amb les filles que va passar? – demanà la joveneta, interessada pels detalls.
- Les dues filles foren obligades a anar a viure amb els seus marits i Can Secall va quedar buit i abandonat. Per pagar la causa varen haver de vendre tot quan tenien: un llit amb vànova cotonada; sis cadires; un quadre de la Mare de Déu del Carme; una gallina i dos pollastres; dues escudelles... És a dir, el poc que trobaren a la casa.
- I els Perellons d'ara, que tenen res a veure amb na Joana Maria Perelló? – va demanar la preguntadora.
- Nineta! – acabà madò Llucia "Poma" – Tot això va passar en temps del rei Carles III, però us ho he de contar perquè no caigueu en el mateix clot...
Totes les collidores llubineres se n'anaren a dormir ben preocupades per a mantenir alta l'honra del seu poble.