L'ALCAVOTA DE LLUBÍ (I)

[Aquesta contarella me la va contar en BVA, amic de feina de fa molts anys, i jo l'escrit perquè no es perdi del tot]

Quan encara la tasca de collir olives a les finques de la Serra la feien colles de dones que procedien de diferents pobles de Mallorca, durant la vetlada cantaven cançons i contaven les més diverses i divertides històries o rondalles que sabien. Entre les collidores eren molt reconegudes les dones llubineres i entre elles la que contava més contarelles era madò Llucia de Can Poma. La història més recordada per les joves de la colla era l'anomenada "L'alcavota de Llubí". Quan la contava, tothom s'arremolinava al seu voltant per no perdre paraula.
Així és la història com la contava madò Llucia:
"- La dona més deshonesta i escandalosa que hi ha hagut a Llubí va esser na Joana Maria Perelló. Devia tenir uns quaranta anys quan un saig de Ciutat que nomia Zacaries Casares la va detenir i la va dur a tancar a la presó Reial. Amb ella també s'endugué les dues filles que tenia: na Francisca Maria de denou anys i na Joana Maria de desset.
- Idò madò Poma – li demanà una jove collidora – Si aquesta dona era de Llubí perquè la detingueren a Palma?
- Filla meva, estimada del meu cor! – va respondre madò Poma – Tens tota la raó. Resulta que en aquell temps vivia a Ciutat i allà ja li deien "Sa Llubinera" i per això els fets passaren a Palma i la mala fama roman en el nostre poble. Què hi farem!
- I perquè les dugueren a tancar a la presó – demanà una altra al·lota.
- Per ser vicioses i fer allò que estava prohibit. Vivien a un carreró de la plaça de sa Palla, a una casa que li deien can Secall. A tota hora la casa estava plena de soldats i mariners que elles entretenien. Eren tan poques vergonyes que, fins i tot, cridaven els homes que passaven pel carrer per davant de ca seva. Mirau si tenien barra, que es deixaven besar al mig del carrer i davant infants i gent decent que passava... Per això les tancaren.
- I aquestes mallerengues segur que eren de Llubí? – insistí una collidora que no li agradava gens aquesta condició de la història.
- Nineta! – li endossà madò Llucia – desgraciadament ho eren de Llubí, provat i comprovat – I més vos contaré: amb una indecència inusual – i això consta en els càrrecs amb els quals les acusaren en el judici – a les dues filles, madò Joana Maria les oferia als soldats i mariners i ella cobrava els sous... I quan qualque bona persona li demanava perquè feia aquest desastre amb les seves filles, ella contestava que si elles feien de bergantes, no era de balder, ja que això els donava per comprar-se vestits, comprar-se alguna joia i poder prendre xocolata quan les venia de gust.
- Idò també eren llépoles – va afirmar en Joan que també feia vetlada amb la colla de dones."

[Continuarà]