CORREGUDES DE BOUS (I)

El darrer estiu que estiguérem a Sant Jordi va haver-hi una "becerrada" que, com sabeu són curses de vedells que ja tenen banyes de més d'un pam de llargària. Si no record malament eren obsequi al poble, del ric mercader Mateu Verd "Campet" que s'havia enriquit amb la compravenda de ramats d'animals i finques agrícoles. Potser tenia el costum de regalar als seus paisans, festes com aquesta, a l'estil dels antics patricis romans.

En aquell temps hi havia molta afecció a les corregudes de bous, sobretot a Palma, on durant tots l'estiu, cada diumenge torejaven les millors espases: "Chamaco", "El Litri", "Ortega", ·Bienvenida", "Puerta", etc.
La plaça de bous del carrer Arquitecte Gaspar Bennàssar s'omplia de gom a gom.

Els nins sols hi podien anar acompanyats d'una persona adulta i per això abans de les cinc, ens posàvem a les portes de la plaça a veure entrar la gent i entre ells, sempre hi havia personatges molt coneguts: artistes i polítics, sobretot. Quan la corneta tocava "picar" en el darrer bou, obrien les portes perquè la gent pogués sortir i nosaltres aprofitàvem per passar a córrer cuita i encara vèiem un poquet de toreig.
Els joves, si podien, saltaven els murs que envolten la plaça, amb greu perill i si aconseguien superar la barrera dels "gorretes" (vigilants), veien més cursa de bous.
L'afecció era tan grossa que els nins, durant l'estiu jugàvem sovint a fer corregudes de bous. Els més grans feien de toreros, adoptant el nom el que més li agradava, però sempre noms dels llegendaris: "Manolete", "El Gallo", "Belmonte", etc.
El meu germà Tòfol, un temps va voler esser torero i amb uns amics va saltar els murs de la plaça i volia llançar-se als corrals on estaven els bous. No sé si va aconseguir-ho, però record que els majorals de la plaça el feren fugir i quan va botar la paret, aquesta estava plena de vidres i es va ferir les dues mans. Vengué tot ferit a ca nostra. Però com us explicaré, aquesta no fou la seva darrera vegada que ho va intentar.

[Continuarà]