Per aquell temps, el meu germà Tòfol encara seguia amb la curolla del toreig i un dia, amb altres amics, va anar a un corral de sa Casablanca, situat en el revolt que va cap a Sant Jordi, on hi havia bous (no crec que fossin de lídia) i va saltar a la tanca per torejar una estona. Aquells bous en lloc d'envestir el potejaren i va tornar a casa, copejat per tot el cos. Crec que d'aquesta li va fugir l'afecció taurina.
A la cursa de Sant Jordi amollaren un vedell jove i començà l'espectacle. Sense sang, només capades i "olés!". A un moment donat de la festa, un estranger mig gat es va llançar a la plaça i darrere ell va saltar el municipal del poble que nomia Toni i era petit però valent i el va treure de la rotlana a cops de porra. Va rebre l'aplaudiment més gros de l'espectacle.
Qualcú el fa filmar, i després varen projectar la feta al bar "Can Felip" i la gent es moria de rialles, i amb això va entrar el municipal i va dir:
- Mirau que en duis de llana pes clotell!
El municipal tenia també una botiga del poble i el seu fill, que també nomia també Toni, i aleshores era un nin petit, ara és professor a un centre de Palma i quan el vaig visitar com a inspector em va reconèixer i tenia bons records de mi i la nostra família.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada