PIRATES DE LA MEDITERRÀNIA (III)

La pirateria estava molt estesa per tot el mediterrani i va coincidir, com ja hem comprovat amb el segrest de Juli Cèsar, durant l'Imperi Romà.
Utilitzaven les cales, grutes i els llocs abrigats pels penya-segats de les costes per amagar els vaixells que utilitzaven per atracar les naus de mercaderies. Evidentment evitaven els navilis de guerra i a més negociaven amb els senadors romans no ser atacats a canvi d'oferir-los esclaus i esclaves per a les seves terres.
Però els vaixells dels comerciants eren atracats sovint i es queixaren repetides vegades al Senat. Els pirates seguien la tàctica de les aus rapinyaires que no ataquen els estols d'ocells si volen junts, sinó que van directes a les que es decanten o separen del grup per cansament o per alguna malaltia. Els pirates atracaven les naus solitàries que s'havien separat de les altres per causes meteorològiques o per alguna avaria.
Per aquesta causa, Roma va emprendre una lluita a mort contra la pirateria, sobretot quan acabaren les guerres contra els púnics.
També és ben possible que molts de pirates fossin reclutats entre els soldats romans desertors o procedents de les legions V o VI, abandonades a Sicília i anomenades legions maldites per haver estat derrotades per Anníbal Barca.

Les illes Balears i Pitiüses estaven en el punt de mira dels romans des de feia molts d'anys abans de seva conquista per Cecili Mètel l'any 123 aC. Això no obstant, tots els intents anteriors havien fracassat per la perícia del foners balears. L'excusa del Senat per ordenar la conquista de les nostres illes fou que servia d'amagatall dels pirates que atracaven els vaixells de començ que anaven d'Hispània a Roma o viceversa. No està comprovat que les illes Balears fossin un lloc de refugi de la pirateria perquè els illencs no eren propensos a les riqueses i eren furiosos defensors del seu territori, com ho demostra el fet que les illes no fossin conquerides per cap poble fins a la conquista romana de l'any 123 aC. Però l'excusa va fer que Cecili Mètel dugués l'esquadra romana i conquistàs les illes després de dos anys de lluita i negociació amb les tribus. En la batalla degueren morir alguns milers de nadius perquè només així es concedia al cònsol el sobrenom de la terra conquerida. D'aquesta manera el Cònsol Mètel va rebre el títol de "Balearicus".