11.5.17

PIRATES DE LA MEDITERRÀNIA (VI)

ELS VIKINGS

Els víkings  eren els navegants guerrers que procedents de les terres escandinaves, entre els segles VIII i XI, atacaren els països de l’Occident europeu, colonitzaren territoris del nord de l’Atlàntic i explotaren rutes comercials que s’estenien de les illes Britàniques fins a Bizanci.

Comerciaven principalment amb pells, ambre i esclaus, però generalment recorrien a la pirateria, al pillatge o a l’extorsió. 


Tant en els països d’origen com en els territoris on s’establien també treballaven en explotacions agràries i ramaderes. Una de les claus de la seva expansió foren les naus (knörr o skeid), lleugeres, de poc calat, amb extrems simètrics, propulsades per rems i per una característica vela rectangular, que permetien desembarcar a les platges i remuntar els rius a una gran velocitat i que podien ser transportades pels seus ocupants per terra ferma.



Escrivien en caràcters rúnics, originàriament comuns a tots els germànics. Es transmetien llegendes populars, d’influència celta, que foren transcrites al segle XIII. Els seus déus (Odin, Thor, Frei, etc.) conformaven una mitologia d’arrel germànica, vigent fins a l’adopció del cristianisme al segle X. 



Mentre que els vikings noruecs i els danesos es feren presents a l’Europa occidental, on se’ls coneixia com a normands (‘homes del nord’; normand), els suecs es desplaçaren principalment cap a l’est europeu i reberen el nom de varegs (vareg). Els primers atacaren, a partir de l’última dècada del segle VIII, els regnes cristians anglosaxons i celtes —el primer atac de què es té constància fou a Lindisfarne (793)—, les illes de Man i Hèbrides, l’oest de l’imperi Carolingi, debilitat per la seva fragmentació interna, i, esporàdicament alguns punts de la península Ibèrica —Galícia, Lisboa, Al-Andalus— i de la Mediterrània.

Durant l’estiu de 858, Björn Ragnarsson (Braç de Ferro) i el seu germà Hastein Ragnarsson iniciaren un viatge cap al mar Mediterrani, i més en concret, cap a Roma i Bizanci. Pel camí feren destrossa a diferents ciutats de la costa i de l’interior. Estarien alguns anys per terres ibèriques tant de l’actual Espanya com de Portugal. De camí a la península itàlica, saquejaren Formentera, Eivissa i Mallorca. D’aquí que els anomenem pirates. Varen anar i venir per tota la costa mediterrània, sembrant terror i comerciant, segons els convenia. 

[El llinatge es construïa afegint ‘son’ (fill de) o ‘dottir’ (filla de) al nom del pare: (‘Ragnarsson’)]