ELS VIKINGS
Els víkings eren els navegants guerrers que procedents de
les terres escandinaves, entre els segles VIII i XI, atacaren els països de
l’Occident europeu, colonitzaren territoris del nord de l’Atlàntic i explotaren
rutes comercials que s’estenien de les illes Britàniques fins a Bizanci.
Comerciaven principalment amb pells, ambre i
esclaus, però generalment recorrien a
la pirateria, al pillatge o a
l’extorsió.
Tant en els països d’origen com en els
territoris on s’establien també treballaven en explotacions agràries i
ramaderes. Una de les claus de la seva expansió foren les naus (knörr o skeid),
lleugeres, de poc calat, amb extrems simètrics, propulsades per rems i per una
característica vela rectangular, que permetien desembarcar a les platges i
remuntar els rius a una gran velocitat i que podien ser transportades pels seus
ocupants per terra ferma.
Escrivien en caràcters rúnics, originàriament
comuns a tots els germànics. Es transmetien llegendes populars, d’influència
celta, que foren transcrites al segle XIII. Els seus déus (Odin, Thor, Frei,
etc.) conformaven una mitologia d’arrel germànica, vigent fins a l’adopció del
cristianisme al segle X.
Mentre que els vikings noruecs i els danesos es feren presents a l’Europa occidental,
on se’ls coneixia com a normands
(‘homes del nord’; normand), els suecs es desplaçaren principalment cap a l’est
europeu i reberen el nom de varegs (vareg). Els primers atacaren, a partir de
l’última dècada del segle VIII, els regnes cristians anglosaxons i celtes —el
primer atac de què es té constància fou a Lindisfarne (793)—, les illes de Man
i Hèbrides, l’oest de l’imperi Carolingi, debilitat per la seva fragmentació
interna, i, esporàdicament alguns punts de la península Ibèrica —Galícia, Lisboa,
Al-Andalus— i de la Mediterrània.
Durant l’estiu de 858, Björn Ragnarsson (Braç
de Ferro) i el seu germà Hastein Ragnarsson iniciaren un viatge cap al mar Mediterrani,
i més en concret, cap a Roma i Bizanci. Pel camí feren destrossa a diferents
ciutats de la costa i de l’interior. Estarien alguns anys per terres ibèriques
tant de l’actual Espanya com de Portugal. De camí a la península itàlica,
saquejaren Formentera, Eivissa i Mallorca. D’aquí que els anomenem pirates.
Varen anar i venir per tota la costa mediterrània, sembrant terror i
comerciant, segons els convenia.
[El llinatge es construïa afegint ‘son’ (fill
de) o ‘dottir’ (filla de) al nom del pare: (‘Ragnarsson’)]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada