11.12.17

ASPRID, EL PESCADOR

No coneixem la seva vida anterior, però sabem que Asprid fou enrolat com a mercenari durant la permanència de la flota del general Magó a l'illa menor anomenada Melusa. L'allistaren com a foner però en realitat era pescador.

Magó, germà d'Aníbal Barca, va intentar atracar a l'illa major, anomenada Kromiusa, però els foners no ho permeteren. Finalment, va desistir i la flota es va dirigir cap a l'illa Melusa.

Mentre la flota estava fondejada a l'abric del port de l'illa, molts foners foren reclutats i entrenats en la forma de lluita que realitzaven els cartaginesos.

A la batalla, els foners eren l'avançada de l'exèrcit i els primers a atacar. Una vegada que havien escomès d'enfora l'avantguarda de l'enemic, llançant-los pedres amb les seves fones, els foners es retiraven als flancs de l'exèrcit i avançava la infanteria amb les llances. Per aquest motiu pocs foners morien a la batalla.

Instruït en l'art de la guerra, Asprid fou embarcat a la nau capitana on viatjava el general cartaginès Magó. Finalitzada la seva estança al port de Melusa, les naus salparen cap a Ligúria al nord d'Itàlia. En pocs dies arribaren, i el primer que feren fou atacar i conquerir la ciutat de Gènova. Així fou com Asprid va veure per primera vegada una ciutat emmurallada i va intervenir en una batalla. Precisament durant la lluita va morir un pilot de la nau capitana i Asprid, després de demostrar els seus coneixements sobre el maneig del vaixell, va passar a esser el segon pilot. Com que ara era pilot sols lluitaria en les batalles on la flota atacava un port o a altres naus. En canvi, si la batalla es lliurava terra endins, es quedava a la nau amb la guàrdia.



Aleshores no existien els timons tal com els coneixem, sinó que feien servir dos enormes rems per a governar la direcció de les naus. Estaven ficats a uns forats de la popa del vaixell i tenien una canya que facilitava que un sol home pogués manejar-los si el vaixell no era molt ample. Per descomptat que quan feia molt de vent, havien de ser dos els pilots.

Ésser pilot tenia avantatges perquè parlava amb els superiors i s'assabentava de coses que la resta de gent embarcada no era informada. La navegació sempre que podien es feia per cabotatge sense deixar de veure terra. També tenien rutes conegudes per creuar el mar cap a les illes interiors. Encara que no tenien mapes ni cartes marines sempre seguien un mateix itinerari que tenir planificat.

El general Magó rebé una ferida en una batalla en el sud de la Gàl·lica i quasi al mateix temps ell i el seu germà Aníbal, que lluitava a Itàlia, foren avisats per tornar a Cartago perquè havia estat envaïda per l'exèrcit romà comandat per Cònsol Escipió. Magó va morir durant la travessia de tornada.

Mentrestant, un vaixell púnic havia recollit nous mercenaris foners a l'illa de Kromiusa entre els quals es trobava Jaris, pare de Tamik, i molts d'homes del poblat de Quasar. El vaixell va enfilar cap a Cartago.