L'homenet els va explicar que les tres princeses havien estat víctimes d'encanteri per una mala bruixa que ho havia fet seguint les ordres de la seva madrastra que les volia mortes. No ho eren mortes però estaven en coma. Sols despertarien si un jove príncep superàs tres proves que la madrastra havia posat com a condició. Les estàtues de marbre blanc del jardí eren pretendents que havien intentat passar les proves.
- I quines proves són aquestes? – va demanar al vellet, el germà major.
- Semblen fàcils però ja veis el resultat. – contestà el vellet – La primera és recuperar totes les perles dels collars de les princeses que s'espargiren sobre l'herba del prat; la segona és recuperar els tres anells d'or i brillants que caigueren en l'estany; i la tercera és encertar quina de les tres princeses fou encantada mitjançant una beguda de mel.
- Vull realitzar les proves! – digueren al mateix temps Vor, Tak i Ran.
- Bé idò demà matí ho podeu intentar – respongué el vellet – Però sols teniu fins a la posta de sol per realitzar les proves amb èxit i en cas que es faci fosc sense èxit qui ho intenti tornarà una estàtua de marbre blanc.
- Demà començaré jo – va dir Vor – perquè som el major.
Anaren a una cambra preparada amb viandes per fer un bon sopar i panxa plena se n'anaren a dormir.
L'endemà, de jorn, el germà gran se n'anà al prat a trobar les perles que estaven entre les herbes i sí que en va trobar algunes però quan es va fer fosc encara no n'havia trobat ni una quarta part. De sobte es va transformar en una estàtua de marbre blanc.
Els dos germans que quedaven no s'ho podien creure però hagueren de torçar el coll.
Anaren a sopar i a dormir. Dormir no ho feren gaire, sobretot en Tak, que estava preocupat pel que li podia passar el dia següent.
De bon matí el germà segon se n'anà al prat i venga cercar perles entre les herbes. En va trobar un grapat més que el seu germà major però es va fer fosc i no havia acabat. Quan els darrers raigs del sol s'amagaven darrere la muntanya, Tak va tornar una estàtua de marbre blanc.
El germà petit va pensar si valia la pena arriscar-ho tot per unes princeses que no coneixia però no tenia el coratge de tornar al palau del seu pare per contar-li que els seus dos germans ara eren estàtues de marbre blanc.
- Res puc fer millor que sopar bé i anar-me'n a dormir. Per avui no hi ha res més a fer – va pensar en Ran.
El sendemà, quan sortia el sol va anar al prat on s'havien perdut les perles i va veure que unes formigues anaven amb ell. Les formigues es ficaren per l'herba i en un tris-tras recolliren totes les perles dels collars de les princeses. La reina de les formigues les va entregar a Ran i li va dir:
- Aquest és un regal perquè ens defensares quan el teu germà gran volia destruir-nos.
En Ran va donar les gràcies, va posar les perles dins un sarronet i el va portar al vellet. El vellet les va contar i no en mancava cap.
- Ben fet, fill meu! Ara pots intentar la segona prova. Mentre jo tornaré a muntar els collars de les princeses i els penjaré pel seu coll.
El germà petit se'n va anar a l'estany i ja hi va trobar un esbart d'ànneres que l'esperaven.
Les ànneres es repartiren per l'estany i capbussaren per davall de l'aigua fins que trobaren els tres anells d'or i brillants de les princeses.
La mare de les ànneres s'acostà a Ran i li va entregar els anells i li va dir:
- Aquest és un regal perquè ens defensares quan els teus germans gran volia destruir-nos.
Ran va agafar els anells, va donar les gràcies a les ànneres i va tornar a la casa. Quan el vellet va veure els tres anells va quedar esglaiat, però d'alegria.
Va posar un anell a cada princesa i va dir a Ran:
- Ara queda la darrera prova. La bruixa va donar mal bocí a les princeses amb tres begudes: a una li donà suc de poma, a l'altre suc de magrana i a l'altra una culleradeta de mel. Has d'endevinar quina princesa va beure la mel.
En Ran s'apropà a la boca de cada princesa per olorar-la però no pogué distingir el sabor a mel, en cap cas.
Amb aquestes estava quan va aparèixer la reina de les abelles d'aquella bresca que els seus germans volien prendre la mel i ell ho va impedir.
La reina de les abelles va girar sobre la boca de les tres princeses. Va fer set voltes cap a la dreta i set voltes cap a l'esquerre. Després es va posar sobre la boca de la princesa d'enmig.
- Aquesta és la princesa que va beure mel! – va dir l'abella reina – Ara ja saps quina és! Això ho he fet en agraïment perquè no permeteres que els teus germans ens robessin la mel.
- Aquesta és la princesa que fou emmetzinada amb mel, li va dir en Ran al vellet i va senyalar a la princesa d'enmig.
El vellet va admetre que havia encertat i ben aviat es veuria el resultat.
Encara no havia acabat de dir aquestes paraules quan les tres princeses obriren els ulls i s'aixecaren del taüt.
Al mateix temps sentiren una remor per tot el jardí i quan sortiren veren que totes les figures de marbre blanc havien recobrat la vida i tornaven a esser joves ben plantats.
No podeu imaginar l'alegria del pare de les princeses quan les va retrobar.
També el rei Maluk va estar molt content de tornar a tenir els fills amb ell.
Diuen que poc temps després Vor, Tak i Ran es varen casar cada una amb una de les princeses i sabeu amb quina es va quedar en jove Ran? Idò sí, amb la princesa que havia menjat la cullerada de mel."
- Kurtina! I que va passar amb la madrastra i la mala bruixa? – va demanar Tamik.
- Uiii! Què ets de preguntador? Jo li vaig fer la mateixa pregunta a ma mare quan em va contar aquesta rondalla i saps que em va respondre? Imagina-t'ho!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada