Tamik aprenia
molt de les històries que li contava el seu padrí quan observaven els perills
del mar asseguts sobre les roques de les murades que envoltaven el poblat.
- Tamik! Què saps el conte de les dues ostres i el cranc? – va dir Samis.
- No padrí! – va respondre el nét - He vist alguna ostra i algun cranc però no sé cap contarella sobre aquests animals.
- Bé, idò si tu m'expliques quin va esser l'onze treballs d'Hèracles, te la contaré.
- Padrí! Ja saps que sé de memòria tots els treballs de l'heroi Hèracles i tu també que els saps, no fa falta que el torni a contar.
- Idò si no me'l contes no et contaré el conte de les dues ostres i el cranc.
- Ara t'ho contaré, padrí! – va respondre Tamik – I va explicar:
«L'onzè treball que Hèracles va haver de realitzar com a càstig pel mal que havia fet va consistir a obtenir les Pomes d'Or de l'arbre que creixia al jardí de les Hespèrides.»
- Uiiii! Això no és a bastament! Qui eren les Hespèrides?
- Eren nimfes, filles del tità Atles que guardaven l'arbre de les Pomes d'Or.
- I va aconseguir Héracles les Pomes d'Or?
- Sí! Enganant a Atlas, i les va entregar al rei Euristeu. Però finalment, aquest rei les va donar a la deessa Atenea i ella les va tornar al seu lloc en el Jardí de les Hespèrides, on havien d'estar.
- Tamik! Què saps el conte de les dues ostres i el cranc? – va dir Samis.
- No padrí! – va respondre el nét - He vist alguna ostra i algun cranc però no sé cap contarella sobre aquests animals.
- Bé, idò si tu m'expliques quin va esser l'onze treballs d'Hèracles, te la contaré.
- Padrí! Ja saps que sé de memòria tots els treballs de l'heroi Hèracles i tu també que els saps, no fa falta que el torni a contar.
- Idò si no me'l contes no et contaré el conte de les dues ostres i el cranc.
- Ara t'ho contaré, padrí! – va respondre Tamik – I va explicar:
«L'onzè treball que Hèracles va haver de realitzar com a càstig pel mal que havia fet va consistir a obtenir les Pomes d'Or de l'arbre que creixia al jardí de les Hespèrides.»
- Uiiii! Això no és a bastament! Qui eren les Hespèrides?
- Eren nimfes, filles del tità Atles que guardaven l'arbre de les Pomes d'Or.
- I va aconseguir Héracles les Pomes d'Or?
- Sí! Enganant a Atlas, i les va entregar al rei Euristeu. Però finalment, aquest rei les va donar a la deessa Atenea i ella les va tornar al seu lloc en el Jardí de les Hespèrides, on havien d'estar.
[Quan va explicar això, Tamik no sabia que ell mateix, en un futur no massa llunyà, agafaria les Pomes d'Or del jardí del gegant Perineu]
- Ben dit, Tamik! En basta fins aquí. Idò ara et contaré la història promesa.
«Una ostra va dir a una altra ostra veïna: "sent un gran dolor dintre de mi; és com un pes pesant i rodó que em fa mal".
L'altra ostra va replicar amb arrogant complaença: "lloats siguin el cel i el mar perquè jo no sent cap dolor per dintre. Em sent molt bé i intacta per dedins i per defora."
En aquell moment, el cranc, que passava per devora, va escoltar a les dues ostres i li va dir a la que estava bé per dedins i per defora: "Sí, tu et sents bé i intacta, però has de saber que el dolor que suporta i produeix dolor a la teva veïna és una perla d'inigualable bellesa."»
El padrí sempre
parlava dels animals com si fossin persones i ornamentava les històries amb
paraules ben dites.
En Tamik li va
demanar al padrí moltes coses relacionades amb les perles, les ostres i els
crancs.
El dia era clar i
es veia el mar fins a l’horitzó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada