LES TRES PRINCESES ENCANTADES (I)

Na Kurtina, la fetillera del poblat, també li contava a Tamik belles contarelles. Però només ho feia quan estava de bon humor perquè si estava enfadada, l’engegava i en Tamik se’n tornava cap baix.

Un dia que Tamik l’ajudava a recollir mel de les caseres, na Kurtina li va contar aquesta rondalla:

«Fa un munt d’anys, a un reialme molt important, els dos fills majors del rei Maluk, que nomien Vor i Tak, demanaren permís al seu pare per viatjar pel món a conèixer coses diferents. El germà petit que nomia Ran va quedar amb el seu pare.

El dos prínceps viatjaren arreu del món conegut, i, sobretot, anaven allà on hi havia festes per divertir-se. Enlloc deixaven bon record i no eren apallissats perquè  la gent sabia que eren el fills majors d’un rei molt poderós.

Passats uns anys, el rei Maluk va començar a enyorar-los i va enviar el fill petit a cercar-los on fossin.

En Ran va emprendre el viatge i ben aviat es va assabentar on es trobaven perquè el rastre que deixaven era recordat per tothom.

Quan els va trobar i els va donar el missatge de son pare, els se’n rigueren d’ell i decidiren seguir el seu camí. El petit va anar amb ells pensant que més prest o més tard els convenceria.

Un dia que descansaven sota les branques d’un grandiós om, veren un formiguer amb varis caminois de formigues que sortien i entraven pel forat i quan el germà major va anar amb un bastó a rompre el formiguer i matar les formigues, el germà petit es va posar davant i li va dir:

- No facis mal als animals.

 

Seguiren el camí i passant per un llac veren un estol d’ànneres que nedaven prop de la vorera i picaven a l’aigua, ficant el cap i capbussant. El segon germà va anar a agafar un parell  d’ànneres i quan s’acostava, es va creuar el germà petit i li va dir:

- No facis mal als animals. 

Seguiren el camí i es trobaren amb una bresca d’abelles, ple de mel. Els dos germans majors es posaren d’acord en fer un foc i amb el fum de les branques estabornir les abelles i agafar la mel. El germà petit va tancar el camí i els va aturà, tot dient:

- No feu mal als animals. 

Per no barallar-se, li feren cas i seguiren el camí fins que arribaren a un bell jardí ple d’estàtues amb figura humana.

Al fons hi havia un gran casal i els tres hi entraren.

Allà dedins veren una foganya i un home vell que observava tres taüts a cadascun dels quals hi havia una donzella aparentment morta...»