EL VIAGE A ÍTACA

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca

has de pregar que el viatge sigui llarg,

ple de peripècies, ple d'experiències.

No has de témer ni als Lestrígons ni als ciclops,

ni la còlera de l'irat Posidó.

Mai tals monstres trobaràs en la teva ruta

si el teu pensament és elevat, si una exquisida

emoció penetra en la teva ànima i en el teu cos.

 

 

Els Lestrígons i els Cíclops

i el ferotge Posidó no podran trobar-te

si tu no els portes ja dins, en la teva ànima,

si la teva ànima no els conjura davant teu.

Has de pregar que el viatge sigui llarg,

que siguin molts els dies d'estiu;

que et vegin arribar amb goig, alegrement,

a ports que tu abans ignoraves.

Que puguis aturar en els mercats de Fenícia,

i comprar unes belles mercaderies:

mareperla, coral, banús, i ambre,

i perfums plaents de mil classes.

Acudeix a moltes ciutats de l'Egipte

per aprendre, i aprendre dels que saben.

Conserva sempre en la teva ànima la idea d'Ítaca:

arribar allà, heus aquí el teu destí.

Però no facis amb presses el teu camí;

millor serà que duri molts anys,

i que arribis, ja vell, a la petita illa,

ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí.

No has d'esperar que Ítaca et enriqueixi:

Ítaca t'ha concedit ja un bell viatge.

Sense elles, mai hauries partit;

però no té res més que oferir.

I si la trobes pobra, Ítaca t'hagi enganyat.

I sent ja tan vell, amb tanta experiència,

sens dubte sabràs ja què signifiquen les Ítaques.

Konstantínos Kaváfis