12.12.17

ELS CANS MOLOSOS



Els molosos són un grup de cans caracteritzats per tenir una constitució musculosa, fortes mandíbules, gran cap i musell curt, el que els fa ser excel·lents guardians i defensors. El seu nom procedeix de Molòssia, a l'antiga regió de l'Epir (Grècia), on els grans cans cuidaven les ovelles i també combatienen les guerres. Per això els cans que tenen aquestes característiques es denominen molosos. Avui és freqüent l'ús dels termes mastí i dog com a sinònims de molós.




Hi ha relleus pertanyents a l'Art assiri que mostren cans similars als actuals molosos, la qual cosa els situa des de l'Antiguitat en el Pròxim Orient. Per això algunes teories defensen que el seu origen estaria allà i que els fenicis van ser els qui els van introduir a Europa. També es diu que va ser Alexandre el Gran qui els va portar amb ell a Grècia després de la conquesta de Pèrsia. En alguns llocs aquests cans reben el nom d'alans, atribuint el seu origen a la invasió del poble homònim, el que reforçaria la teoria de l'origen persa.
La veritat és que a Molòssia van ser molt apreciats, aconseguint gran fama fora de les seves fronteres. Amb l'expansió de l'Imperi Romà aquests cans es van distribuir per tots els seus territoris, utilitzant-se en el circ romà i en el camp de batalla.
Els cans molosos es feren famosos com lluitadors contra feres en el circ romà però també lluitaven estre ells mateixos. A la guerra eren utilitzats per atacar l’enemic i com a missatgers. Ambdues opcions eren dolentes pels cans. La primera perquè solien morir per ferides de fletxa o de llança i la segona perquè el missatge anava dins un tub que el ca s’havia enviat i estava dins el ventre. Per això quan el ca arribava al destí, per a poder llegir el missatge li obrien la panxa.
Les cusses moloses destinades a la brega que quedaven embarassades sovint eren abandonades perquè mentre tenien la camada no podien lluitar. Era més fàcil substituir-les.
A través de Marco Polo se sap de l'existència al Tibet d'un tipus de ca gran del qual va dir que era "alt com un ruc i potent com un lleó". Aquests cans es poden identificar amb l'actual mastí tibetà.