LA VIDA EN EL POBLAT

Les famílies del clan familiar estaven dividides en pare (guerrer) i mare, infants i ancians.
El pare sovint anava a la guerra a campanyes fora de casa com a mercenaris llogats pels cartaginesos (entre els anys 450-123 AC). Quan era al poblat es dedicava principalment a la caça.

La mare es dedicava a la criança dels fills i tenia cura de l'hort i de la custòdia del corral d'animals. També a realitzar activitats artesanals fetes a mà, amb llana, margalló o fang. Entre els útils trobats hi ha molins de picar gra.
Els infants (nins i nines) ajudaven a la mare en les labors de la casa i tenir cura de l'hort i dels animals.
Els ancians tenien un rol de consellers del clan.
Entre els familiars i veïnats existia un llaç de mútua col·laboració i hospitalitat.
També es creaven vincles entre famílies via matrimoni entre fills i filles que generaven un dot.

Existia una superestructura de clan vinculada a llaços familiars amples (llinatge) i sovint es manifestava mitjançant la construcció de monuments megalítics de caràcter religiós.
Els conflictes entre clans o poblats s'associen a disputes per terres, bestiar o matrimonials.
L'economia era de subsidència sense excedents.
La propietat de la terra era comunal i els ramats així com les pastures i abeuradors.
A la vegada en els clans existien bens comunals i de distribució de la xarxa aqüífera (necessitaven abeuradors pel bestiar) que concentraven a pous o basses.

"Els nins més grans ja es trobaven fent les seves tasques a l'hort familiar. Cada cabana tenia un petit hort amb arbres fruiters i hortalisses que s'havien de regar sovint quan feia temps sec; i també tenia un tancat amb els ànecs i les oques que s'havien d'alimentar. Dels porcs així com dels ramats d'ovelles i de cabres s'encarregaven el  joves que ja havien fet el pas. La porcada la duien a l'alzinar on era fàcil trobar glans i tòfones. El ramats de bestiar els portaven al prats de la vorera del torrent que corria allà baix."

MITOLOGIA

La gent que vivia a l'època talaiòtica creia en mites que explicaven l'origen de la vida i de les coses, de l'ordre natural, dels contactes entre els déus i els homes, dels herois i sobre el més enllà i els difunts.
Creien en uns déus omnipotents, fundadors i creadors de tot allò que existeix. Però pensaven que els déus importants tenien una actitud ociosa:

 "El déu va arribar, va actuar i se'n va anar"

I que per això enviaven a la Terra déus secundaris que es cuidaven de coses menys importants.

Segons la seva opinió, aquest món mitològic estava dividit en tres estadis:

Déus
	Homes
		Morts

 

NUREDDUNA

Entre les divinitats secundàries que tenien cura del món n'existien que es cuidaven dels cicles anuals i la fertilitat, dels ramats i fases vitals de l'individu (pubertat, matrimoni i mort).
Les festivitats estaven directament relacionades amb aquestes creences.

"Li havien ensenyat que el déu Anú era el que ho havia creat tot: la terra, el mar i el cel. I què sobre la terra va posar-hi els animals i els homes. I què dintre del mar va posar-hi els peixos. I què en el cel va posar-hi el vent, els llamps, els núvols i les aus. Però que una vegada que havia fet tot això, aquest déu se'n va anar i va deixar que tot es posés en contacte i que tot creixés, i en créixer, va haver-hi baralles i uns anaren contra els altres. Quan va passar tot això, els homes i els animals cridaren a Anú però aquest no va tornar mai; però va enviar els seus fills i altres déus menys importants perquè actuessin en els conflictes."

ASSENTAMENTS I HABITATGE

Els poblats talaiòtics són conjunts d'edificis envoltats de murada. Les murades són essencials i tenen forma oval o circular. Estan construïdes mitjançant pedres ciclòpies i tenen portes amb llinda. La seva funció és principalment defensiva però també de prestigi de la comunitat o de separació comunal.

A Mallorca potser va arribar a haver-hi més de 250 poblats d'unes dues-centes persones a cada un, amb un total que dóna una població de 50.000 habitants.

La distància entre poblats és entre 2,5 i 3 km. (trenta minuts a peu), excepte la zona del sud que estan més allunyats. Els poblats estan repartits per tota Mallorca i es localitzen a llocs per davall d'una altura de 500 m. La superfície que ocupen va dels 1300 m² fins als 12000 m². Les edificacions interiors són atapeïdes i els poblats inclouen intramurs algun element de torre (talaiot) o santuari.

Hi ha habitatges que consten d'una sola estança quadrangular amb una columna central en forma cònica invertida. A vegades tenen escalons adossats a la paret.

També hi ha cabanes circulars de 15 m² a 35 m². Les més grosses poden tenir separacions fetes de muret. Els murs són aixecats amb pedres mitjanes i unides en sec. Els sostres són fets de troncs, branques i fang, sostinguts amb una o més columnes. Algunes llars fins i tot tenen cisterna interior i alguns mobles de pedra o fusta.

COVES D'ENTERRAMENT (i II)

Ja fa alguns anys, amb l'amic JM, vaig visitar un cementiri primitiu ubicat a una zona de coves i hipogeus.

Ens va cridar molt l'atenció que la que semblava la principal cova obria l'entrada cap al migdia.

En poc temps imaginàrem que allò no era casual sinó fet amb alguna finalitat que en aquells moments no podíem imaginar.

Deixàrem el lloc sense tenir la solució. 

Investigàrem el tema i les persones que consultàrem no ens varen donar clarícia.

Però el tema no ens va fugir del pensament.

La idea que ens rondava era que havia de veure amb la posició del sol i pensàrem si podia explicar-se per causes d'il·luminació de l'interior.

Aleshores planificàrem una nova visita el dia 21 de desembre (solstici d'hivern) quan el sol circula més baix per l'horitzó.

Arribàrem un poc abans del migdia i ja vérem que l'interior de la cova estava ben il·luminat pel sol, però a les 12 va ocorre la meravella: els rajos de sol arribaren al fons de la cova que era ben endins i tot va quedar il·luminat.

Pensàrem que els homes que havien utilitzat la cova eren ben llests.

Possiblement en aquesta data celebraven en el lloc la festa del sol que relacionaven amb la vida i la mort.

Aquest costum va perviure en el temps, fins i tot durant l'Edat Mitjana, on ho podem observar en els temples cristians.

Sembla esser que a partir Concili de Nicea de l'any 325 les catedrals i altres temples cristians tenen l'absis orientat cap a llevant (i d'aquí el "8" de La Seu en els solsticis) degut a que, com en aquell temps es treballava de sol a sol, l'intenció era que la llum entràs pels vitralls o la rosassa de llevant enllumenant l'entrada, i a mesura que avançava la cerimonia es desplaçava cap el presbiteri, significant "el camí cap a la glòria" (aportació feta per Joan Josep Marcó).

COVES D'ENTERRAMENT (I)

A l'època talaiòtica segurament seguien utilitzant les coves d'enterrament o els hipogeus per enterrar els morts. S'ha dit si els talaiots també tenien aquesta funció però actualment és una tesi descartada. Els talaiots eren torres de defensa i que servien, entre altres coses, de magatzem comunitari.

La manera diferent d'enterrar els morts  fa pensar que a l'illa convivien diferents comunitats amb els seus costums de tot tipus i també sobre la cultura funerària.
Per exemple l’estudi dels objectes que s'han trobat a les coves d'enterrament ha  permès saber que les persones mortes havien estat pentinades amb molta delicadesa abans de ser abandonades a la cova i que, fins i tot, els van tenyir els cabells de color vermell, potser intentant retornar-los l’essència de la vida que havien perdut. Un cop havien pentinat i tenyit els cabells, els tallaven en flocs i els posaven en uns potets. I per què? Per a ells el cap de les persones era molt important i, segurament, d’aquesta manera, guardant els cabells també mantenien l’esperit de les persones.

Entre els objectes trobats a les coves d'enterrament hi ha collarets, braçalets, agulles, botons, gerres de ceràmica.... També restes animals i vegetals (fusta carbonitzada, llavors, grans de pol·len, ossets...). Tot això ha servit per esbrinar com vivia aquella gent i com era el seu entorn.

EL PRÒTOM DE SON MARÍ

Actualment es troba en el Museu Regional d'Artà (Mallorca) on el podreu veure.
A unes excavacions fetes a Son Marí (Santa Margalida) l'any 19434 es va trobar un "pròtom" que representava el cap d'un felí, probablement una pantera, amb la boca oberta, mostrant els claus i amb les orelles recollides i amb algunes insinuacions de pèl en el crani i sota les orelles. És una escultura buida d'uns quatre cm de llarg i un diàmetre de tres cm bastant realista.
Podia servir d'ornament a un moble o a un carro o estar inserit a l'eix de les rodes.

No sé sap gaire més però jo pens que algun foner mallorquí el va du com a record de viatge per terres hispàniques. És una suposició lògica si tenim en compte que els foners foren reclutats pels cartaginesos i romans durant les guerres púniques.
Una altra explicació és que fos adquirit mitjançant un intercanvi a un mercat prop del mar a la costa sud de Mallorca.
Existeixen figures semblants a diferents indrets de la geografia peninsular però és un exemplar únic a Mallorca.

Per més informació:
GUERRERO, V. (1983): El protomo felino de "Son Marí" (Mallorca) article publicat a Estudis Baleàrics, núm 8, any III. Gràfiques Miramar, Palma.
(Resum i traducció fetes per l'autor del blog) 

L'HABITATGE

La vivenda solia consistir en una sola estança circular o quadrangular amb una columna central de forma cònica invertida i, a vegades, amb escalons adosats als murs.
Les més grosses (35 m2) tenien alguna separació amb paret.
Els murs aixecats amb pedres mitjanes (1/2 metre) unides en sec. Els sostres amb coberta de troncs, branques i fang.
Algunes llars tenien cisterna interior i seients de pedra (marès) o troncs.
Utensilis fets de ceràmica: vasos grans (magatzem), tamany mitjà (manipulació d'aliments)  i vasos petits (ús personal). 

"De cabanes n'hi havia una dotzena i eren àmplies, de planta rectangular. Tenien el mur de pedra seca amb un sol portal que mirava cap al centre del poblat. La cobertura era de lloses planes aguantades per troncs i branques amb una columna central que era més ample com més amunt es feia. N'hi havia de diferent grossària i algunes tenien petits annexos dels mateixos materials.  Generalment eren d'una sola estança. Però algunes, les més grosses, tenien separacions fetes amb cortines d'espart. Els seients interiors eren de pedra o troncs..."

ALTRES ARMES I ESTRIS

Encara que les armes més conegudes del foner baleàric són les fones (vegeu descripció), també s'utilitzaven altres armes com la llança de punta endurida al foc, la falcata, punyals de llengüeta i percussors de pedra viva per copetjar i encendre foc.

Percussors blans

Percutors durs

Punyals de llengüeta

Falcata

Punta de llança

Fones de diferent llargària

"Pel caminoi s'acostaven els tres únics homes que quedaven en el poblat. Anaven preparats per a la caça. Anaven quasi despullats i portaven dos cans per a l'aixec. Cada un duia una llança, una espasa curta o una daga i les fones enrodillades pel cos. El caçador més jove també duia un arc i un buirac o estoig amb fletxes penjat a l’esquena."